Blog Archives

foto 8
Ic Faedis, Scuola Primaria di Povoletto,

Ce bogns i nestris cesarons!

no comment

Nô fruts di tierce de scuele di Paulêt o vin lavorât tal nestri ort a scuele! O vin sperimentât e imparât insiemi.
Prime o vin semenât i cesarons in dôs casselis, lis vin metudis su la taule in aule.
O vin bagnât i cesarons ogni dì e spietât che a nassessin par traplantâju tal ort.
Ve ca lis fotografiis de nestre ativitât.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Po dopo al è stat tant biel lavorâ di fûr!
Soredut messedâ la tiere e bagnâ cul sborfadôr.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La fadie e je stade ben paiade: a son cressudis bielis plantis e i cesarons a son in rose!

 

 

 

 

 

 

 

 

Ce maravee! I cesarons a son pronts di cjapâ sù e sprecolâ.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A son pronts di cerçâ! Mmm … A son dolçuts!
I nestris cesarons a son i plui bogns.

 

 

 

FOTO 2r
Ic Faedis, Scuola dell'Infanzia di Grions del Torre,

E nas une pavee

no comment

Intal percors di lenghe furlane noaltris fruts mezans e grancj de Infanzie di Grions o vin svilupade la storie “E nas une pavee”. 
Cheste storie nus à à motivâts a realizâ un librut ilustrât e altris materiâi e zûcs: o vin fat sù il pipinot de ruie e la gjostrute cu lis imagjins dal cicli de vite de pavee. O vin memorizât tiermins specifics: ûf, cavalîr, galete, pavee e o savìn contâ la storie lant daûr des secuencis ilustradis.

 

E cumò cjalait e scoltait la biele storie de nassite de pavee.
A son lis nestris vôs che us e contin!

 

1
Ic Faedis, Scuola Primaria di Faedis,

Lis plantis nestris amiis

no comment

Lis plantis a son intor di nô, nus dan ossigjen, di mangjâ, fen e granele pai nemâi. A coventin par vê la materie prime par fâ paste, pan, vueli, conservis, marmeladis, strucs di pomis, cjarte, len, medisinis e tantis altris robis che o doprin ogni dì.

Lis plantis a son nestris amiis, ma o vin scuvierzût che i arbui a son super amîs!

Nus fasin ombrene e fresc cuant che al è cjalt di Istât e nus tegnin cjalt cuant che al è frêt.
In primevere nus ispirin a sei artiscj cu lis lôr sfloriduris maraveosis e nus incjantin cu la musiche des lôr fueis e dai ucieluts.
Cuant che o zuìn nus dan ripâr par platâsi, bachetis magjichis e spadis par diventâ mâcs e cavalîrs.
Se o gjavìn la mascarine de muse, i arbui nus fasin sintî l’aiar net e profumât.


Savêso che i teis dal zardin de nestre scuele si lassin strenzi dai nestris braçuts e nus tegnin tante compagnie?

Chest an o vin esplorât il bosc, il zardin, il rocul e lis frazions di montagne dal nestri comun. Cussì o vin cognossût il noglâr, il cjariesâr, il cocolâr, il morâr, l’ulîf, l’orâr, il cjarpin neri e l’arbul di Gjude.


Par contâ il valôr des plantis o vin lavorât tal nestri ort de scuele, scusupât, semenât, costruît libruts, fat matematiche, dissegnât, piturât e scrit in ben trê lenghis: talian, inglês e furlan!

IMG_20210629_165227042_2
Ic Faedis,

La storie di Gotute

no comment

Chest al è il lavôr di une mestre dal Istitût Comprensîf di Faedis che e insegne la lenghe furlane ancje a Ipplis, tal Istitût Comprensîf di Premariâs. Al è stât realizât insiemi cui frutins de Scuele de Infanzie. 

La mestre è à contât al grup di fruts e frutis la storie di Gotute judantsi cu lis imagjins dal libri “Goccia Lina e il ciclo dell’acqua” intun lavôr di siencis finalizât a fâ cognossi il cicli de aghe  e ancje a svilupâ fantasie e creativitât.

Scoltait cheste biele conte:

20210518_154629 rid
Ic Faedis, Scuola Primaria di Faedis,

Esplorìn la Nature cui nestris sens

no comment

Ce isal di plui biel tal scuvierzi la Nature se no chel di esplorâle cun ducj i nestris sens?

Pai plui piçui de scuele primarie, i fruts di classe prime, la cognossince de nature e passe pes lôr manutis. 

Mans che a cjapin sù fueis, a cjarecin rosutis, a semenin semençutis di ravanei e lidric, a specolin panolis, a sborzin jerbe, a traplantin pomodoros e patatis, a ravanin te tiere a cirî viers, a sticin mariutinis e a scjampin se e passe cualchi âf.

Tal nestri ort e zardin de scuele primarie di Faedis al è pussibil provâ a tocjâ pardabon tantis maraveis de Mari Nature. Par no cjacarâ dai profums des plantis aromatichis, dal odôr de cevole e dal puâr, dai peteçs dai uceluts e dai colôrs sflandorôs di paveutis, rosis e fueis di dutis lis speciis.

Cattura 1
Ic Faedis, Scuola Primaria di Povoletto,

Stâ ben in salût cun pomis e verduris

no comment

Dilunc di chest an scolastic, noaltris fruts e frutis di seconde di Paulêt o vin lavorât in lenghe furlane su argoments di art e di siencis Chestis ativitâts a son ladis daûr dal progjet de scuele che al fevele de salût e dal stâ ben, che a son robis cetant impuartantis.


O vin studiât i colôrs, lis stagjons, lis pomis e lis verduris e … la stagjonalitât tal mangjâ!

imm 4
Ic Faedis, Scuola Primaria di Attimis,

Siencis e ecologjie

no comment

Savêso che chest an o vin fat lezion di siencis par furlan?

Noaltris di seconde classe di Atimis o vin fevelât dai vivents e imparât il non da lis parts da lis plantis e a ce che e covente ogni part. O vin studiât i animâi e viodût ce che a mangjin, cemût che si movin e cemût che a fasin i piçui.

La lezion plui speciâl? Cuant che pe zornade de fieste de Tiere o vin messedât furlan, siencis, inglês e matematiche!

O sin partîts di un video par inglês che nus à spiegât ce che e je cheste fieste, par furlan o vin fevelât di ce che o podìn fâ par tignî di cont la Tiere e cuant che o vin dividût la robe tai bidons juscj, o vin imparât la division matematiche!